EL MITE FINS A L'ACTUALITAT
Hace 13 años
Presentació feta a prezi sobre alguns elements de la pneumàtica i l'hidràulica.
Practica flash amb dos objectes que dona la sensació que juguen al tradicional joc del "pilla pilla"
( Feu click a la imatge per veure l'animació )
Practica flash d'una pilota que segueix el cursor, feta amb convinació de botons utilitzant la "zona activa" i posant-li codic
( Feu click a la imatge per veure l'animació )
Pràctica flash amb varies escenas,en elles juguem amb l'interpolació de moviment y la posicio del ninot i la bala fent que aquesta agafi al primer i aquest acaba al terra amb sang
( Feu click a l'imatge per veure l'animació )
Electronica on Prezi
Aqui deixo l'última pràctica que he fet a flash,un planeta girant sobre un altra. La coordinació amb les capes amb el planeta gran,dona la sensació de que el petit passa per davant y per darrere.
( Feu click a la foto per veure l'animació )
( Feu click a la foto per veure l'animació )
Power point sobre el que el meu grup defensa,la tecnologia es bona a les nostres vides
Practica de botons amb flash amb codi.Amb un dels botons pots fer anar la boleta de adalt,i amb l'altra botó el parés
(Feu click a la foto per veure la animació)
(Feu click a la foto per veure la animació)
Primera practica flash amb programació.
Botó amb diferents colors amb estil "lineal" amb un enllaç a una pàgina web,que es el blog dels meus professors.
Cliqueu a la animació per veure-la
Tutorial del clip de pelicula
Tutorial sobre com fer una interpolació de moviment
Aquest power point explica l'habitatge,la seva evolució i també com s'ha de construir un bon habitatge
Aquesta pràctica flash té una interpolació de moviment amb un efecte de rotació en sentit horari, també te una capa guía que fa que la pilota boti
Per veure la animació click aqui
O. FITXA TÈCNICA
· Títol: El Jurament dels Horacis
· Autor: Jacques-Louis David
· Datació: 1784
· Material i tècnica: oli sobre el llenç
· Suport: llenç
· Mides: 330 x 425 cm
· Lloc on es troba actualment: Museu Del Louvre, París .
Aquest quadre es diu "El Jurament dels Horacis",va ser pintat per Jacques-Louis David l'any 1784.El pintor francès va utilitzar oli sobre llenç,la pinçellada és llisa i impossible d'apreciar la seva empremta, grans qualitats tèxtils i sensació sanguínea als cossos,es capta per igual la calidesa dels homes que la fredor del metall a les espases.Les seves mides són 330 per 425 cm. Actualment el quadre es troba al museu de Louvre, a París.
El gènere d'aquest quadre és el neoclassisisme. En ell apareixen representats els Horacis jurant al seu pare, disposats a sacrificar-se per la repùblica mentres que a l'altra banda apareixen les dones plorant per la pena. El seu estat de conservació és molt bo. 2.1
ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA
LA COMPOSICIÓ
El grup de figures femenines que hi ha amb els caps agrupats formen una piràmide, les linees utilitzades per als homes són rectes, el fons del quadre està dividit per tres arcs que serveixen de marc per a cadascun dels personatges. La perspectiva es centra a les mans de la figura central del pare que fa l'acció principal, que és el sosteniment de les espases. El punt de fuga o punt central de la composició és la mà del pare, que sosté les tres espases. Les mirades dels tres germans i la del pare s'uneixen formant un quadrat que els aïlla, el estudi de les diagonals del quadre porten al centre d'interés que David vol destacar: les espases en alt.
Totes les linees convergeixen en el punt central, que són les tres espases. L'home que porta les espases està situat al centre, els tres soldats estàn situats a l'esquerra, hi ha dues dones sentades a la part dreta del quadre i també hi ha una dona i dos nens al fons de la part dreta. L'espectador es situa davant l'esdeveniment. Els colors que hi predominen són freds i racionals,la qualitat gèlida del quadre pretén demostrar racionabilitat. La llum incideix a una part que no està representada al quadre, més o menys per la part del sudoest del lloc dels fets. Estàn les ombres dels tres germans, del pare, d'una de les columnes situada al fons que forma un dels arcs romans i d'una part de l'estructura de l'edifici que no esta dibuixada al quadre.
Totes les linees convergeixen en el punt central, que són les tres espases. L'home que porta les espases està situat al centre, els tres soldats estàn situats a l'esquerra, hi ha dues dones sentades a la part dreta del quadre i també hi ha una dona i dos nens al fons de la part dreta. L'espectador es situa davant l'esdeveniment. Els colors que hi predominen són freds i racionals,la qualitat gèlida del quadre pretén demostrar racionabilitat. La llum incideix a una part que no està representada al quadre, més o menys per la part del sudoest del lloc dels fets. Estàn les ombres dels tres germans, del pare, d'una de les columnes situada al fons que forma un dels arcs romans i d'una part de l'estructura de l'edifici que no esta dibuixada al quadre.
2.2 ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA
ELS PERSONATGES I EL PAISATGE
L'home del mig no mostra cap emoció aparent, fa un gest amb la mà dreta com per indicar que agafin les armes, la seva actitud obliga als seus fills al compliment amb la pàtria, porta una capa vermella (que representa el color vermell de la sang dels seus fills morts i de la seva filla assassinada) ,un vestit de color fosc i unes sandalies. Els tres soldats tenen una expressió seria, fan un gest amb la mà que representa el salut romà amb els braços estesos i el palmell cap abaix, la seva actitud és positiva per tal d'ajudar a la seva pàtria. Els antics soldats romans porten un casc, una capa blanca, una samarreta vermella amb un escut i una falda d'un tó fosc, amb sandalies, un d'ells porta una llança. Les dones de la dreta tenen una expressió dessolada i trista, una d'elles porta una toga blanca i té la mà a la cadira mentres que recolza el cap en aquesta. L'altra porta un vestit fosc amb una mena de foulard marró i té els cabells recogits, envoltats en una tela blanca. Està recolzada a la cadira, de costat i té els ulls tancats com l'altra dona, i les dues estan descalces. Ambdues tenen una actitud passiva, ja que no poden fer res per detenir aquest tràgic fet. Dels personatges del fons, l'expressio no es pot divisar, la dona intenta tapar-li els ulls al nen, però ell no vol, mentres que l'altra criatura s'aferra a la dona i no mira, l'actitud de la dona és protectora, la del nen és de rebelia i la nena és de fragilitat, la dona porta alguna roba de color negre, el nen porta una camisa de màniga llarga blanca, i la nena una samarreta de tirants blanca. El paisatge que és representat és dintre d'alguna estança on hi predomina l'arquitectura.
L'ESTIL
Es pot reconèixer l'estil neoclàssic a la pintura per la seva composició lògica i clara, amb poques figures i en posició similar a la de les estàtues antigues, sense gaire decoració, que representa una de les característiques del neoclassisisme, no com el barroc, als quals els revolucionaris rebutjaven. És un quadre pur i racional. És de tipus militant i revela un missatge polític.
3. ANÀLISI SIGNIFICATIVA
La escena descriu el moment en el que els germans Horacis expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma abans de la batalla amb els Curiacis, i amb el pare oferint-lis les espases mentres que les dones ploren despavoridament. Anaven a lluitar contra els Curiacis, germans provinents d'Alba Longa, amb l'objectiu de guanyar el territori disputat. Només un dels Horacis va sobreviure, i Camila, la germana, estaba enamorada en secret amb un dels Curiacis, i quan el seu germà es va adonar que ella plorava per el seu enamorat mort i no per els seus germans, la va matar, i aquest va ser condemnat a mort per l'assassinat de la seva propia germana per el senat, però el seu pare, es va posar a implorar que no el matessin, ja que ell havia donat tota la seva sang per lluitar en nom de la patria, i ell era l'ùnic fill que li quedava viu. El personatge del mitg és el pare Horaci,els tres soldats que estan a l'esquerra són els germans Horacis la dona que està a la dreta,vestida de blanc és Camila Horaci,germana dels Horacis i prometida d'un dels Curiacis,la que esta vestida de marró és Sabina Curiaci, casada amb un dels Horacis. Els nois i la dona que es troben al fons són fills de Sabina i dida.El rei li va demanar l'obra a aquest pintor destacat i amb tan bona fama, pensant que faria un bon treball sobre el que ell li habia demanat, amb l'intenció de que fos una alegoría sobre la lleialtat a l'estat i al monarca veient que s'aproximava la Revolució Francesa. Aquest quadre es va convertir en una de les imatges representatives de l'epoca, però després esa va tornar contra el monarca, ja que el quadre representaba la lleialtat a la pàtria per damunt del rei, i donava a entendre que podien matar al rei si la situació ho necessitaba.
RESPON LES PREGUNTES
1) Quins problemes nacionals quedaven pendents a l’Imperi Austríac i a l’Imperi Turc?
Dintre d'aquests dos imperis i habien moltes nacions que lluitaven totes juntes per la pròpia independència.Les reformes liberals de tots els imperis havien estat nul·les, si més no, molt limitades i com a conseqüència les aspiracions d'emancipació continuaven pugnant per reformar el sistema polític i molts d'aquests imperis lluitaven per aconseguir-la per tots els mitjans possibles.En l'actualitat,aquests dos imperis ja no existeixen i en el seu lloc hi ha múltiples estats que van sorgir a partir de la seva dissolució.
2) Explica quins eren els objectius de la lluita política a l’Europa Occidental.
La lluita politica tenia como objectiu el dret al sufragi universal i l'ampliació de les llibertats individuals i col·lectives i el reconeixement del dret social ( educació,salut,feina... )
I també volien l'igualtat entre els grups socials, ja que en el tercer estat hi van haver canvis i la burgesia no va voler saber res, i es van separar.
1) Observa el gravat, explica quin paper van tenir els personatges
i digues què creus que representa aquesta escena.
rei Victor Manuel: el 1861 es proclama el rei d'italia i nomes li queda venècia i els estats governats per el papa que es van incorporar el 1866 i 1870, el papa va excomunicar al rei i aixo es un càstig terrible perquè permet que l'altre gent et pugui pendre tot el que tens i altres coses. Victor Emanuel se'n reia de tot això ja que ell ja tenia el que volia.
Garivaldi: convocà les masses i un exèrcit i conquereixen el sud d'Itàlia que estava controlada per frança.
2) Emmarca aquesta escena en el context històric de la unificació
italiana.
Es produì en el temps en què Garivaldi no feia cas a les prohibicions que li feien el rei i el primer ministre, quan el volien tenir controlat, perquè ell convocaba masses i els tranformava en exèrcits, amb els quals va conquerir el sud d'itàlia que estava controlat per França, i a Cavour (primer ministre i hàbil jugador a 2 bandes) li convenia, perquè va fer un pacte amb França per fer-li la guerra a Aùstria amb recolzament francès, pero tampoc vol que França es quedi amb el territori disputat, així que va pactar amb un altre país per derrotar França.
1) Com considerava Bismarck les decisions que havia pres el
Congrés de Viena? Com proposava aconseguir la unificació
alemanya?
Les considerava una pèrdua de temps, ja que el creia que valia la pena matar pel seus ideals cap al seu estat. Proposava l'ajuda del ferro (armes) i sang per obtenir els seus objectius i aconseguir la unificació d'Alemanya.
Aquesta és la primera pràctica flash. Els peixos tenen una interpolació de moviment amb canvi de direcció mentres que les bombolles del volcà tenen un clip de pelicula amb un efecte alfa.
Per veure la animació click aqui
1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grupssocials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.
Es tracta d'una pintura de la revolució de Juliol de l'any 1830, mostra una dona (la llibertat) guiant al poble, i cada personatge representa una cosa en concreta, la juventut, la burgesia, els pagesos ... etc i de fons França cremant-se. La gent que hi surt sembla despavorida i també hi ha gent morta, amb roba blau o blanca, i la sang (vermella) que representa els colors de la bandera francesa.
La dona simbolitza la llibertat guiant al poble per un nou camí, i porta un barret frigi, que simbolitza el poble francès, i els pits nus, que simbolitzen l'emancipació i la llibertat.
El quadre està ambientat en les revolucions de 1830, va ser la primera i la més important a França. Va ser una revolució Parisina que va estallar contra Carles X i el predomini dels ultras en el govern, al intentar tornar a l'absolutisme. Carles X va haver d'exiliar-se i van proclamar rei a Lluís Felipe d'Orleans, que va implantar una monarquia constitucional. Després de les revolucions de 1830, Europa va quedar dividida en dos blocs: l'occidental, liberal i contitucional, i l'oriental, conservador i aristrocràtic.
2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i
1848? A quins països van tenir èxit?
La revolució de 1820 tenia un caràcter liberal i nacionalista, van adoptar la forma d'un cop d'estat militar, després d'una conspiració contra l'absolutisme realitzada per individus organitzats de forma clandestina en societats secretes. Les revolucions de 1820 es van iniciar cronològicament fora d'europa, les seves causes van ser el desig del poble de fer-se amb el poder polìtic i militar d'Espanya, juntament amb la difusió d'idees il·lustrades.
La revolució de 1848 (primavera dels pobles) va ser l'ùltima onada revolucionària europea, la de major amplitud, i va posar fi al sistema de la restauració. Presenta unes característiques comunes, per una part, el seu caràcter liberal i nacionalista i el seu contingut democràtic, ja que els revolucionaris volien el sufragi universal, i la sobirania popular en contra la nacional. Van participar diferentes classes socials.
Van tenir èxit als països de Bohèmia, el nord d’Itàlia i la Confederació Germànica.
difusió d’idees.
A la fotogràfia, s'expressa que els que estan reunits no poden expressar-se com a ells els hi agradaria, al cap tenen una mordassa que els hi cobreix la boca, i alguns tenen expressions de molta preocupació, altres volen el torn de paraula, altres pensen...
sembla que ningú els escolti.
hi ha molta repressió de la llibertat. Al cartell diu "Fins quan tindrem dret a pensar" que també expressa ela represió que hi ha per poder expressar-se amb l'antic règim restaurat,ningú pot dir res sense permís.
2) Situa la caricatura en el context històric.
Esta situat a l'absolutisme,que es el retorn a l'antic règim.En la caricatura es pot veure la "prohibició" que hi habia abans per poder expressar-se i per poder parlar lliurement.
1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.
El tercer estat comença a agafar armes per revelarse contra els privilegiats.
L'home que hi ha a terra es un burgés,dels que son de peus el que te el barret gran es un noble i l'altre que va tot de negre es un eclesiastic.
2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.
Per que sabien que estaven molt enfurismats,eres moltissims i a més a més tenien estris per poder lluitar i matar.
3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al
final de l’Antic Règim.
- Les contradiccions socials
De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.
- La crisi de l'estat
França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.
- Les noves ideologies
la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.
Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...
1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles
de la Declaració de Drets de l’Home?
Els principis i els drets s'estableixen en aquests articles de la declaració de drets d'home són:
Els drets són: Igualtat en dignitat, La llibertat, La propietat, La seguretat i la resistència a l'opressió. I també Drets inherents a la persona, Drets socials, dret a la vida,
Reconeixement de les persones com a subjectes de dret, drets de la vultant general,
Drets civils i polítics.
Els principis són: Principis generals, Igualtat de tots els èssers humans, i Contra discriminació
1) Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin estament representa cada un?
- El compte de Mirabeau, Robespierre, Bailly, president de l'Assamblea, un monjo, un abat i un pastor protestant, Gerard (un pagès) i el poble.
- El compte de Miabeau, Robespierre i Balli, el president de l 'Assamblea, representaven als privilegiats. EL monjo, l'abat, el pastor protestant, el pagès i el poble representaven als no privilegiats.
2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?
- Es va re unir amb la intenció d'un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estatals Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort
1) Identfifica els símbols de la república Francesa que surten en aquest gravat.
Les banderes tricolors, el barret vermell que hi ha, i el text que està escrit.
2) Analitza la frase i explica'n el significat.
unitat indivisible de la repùblica, llibertat, igualtat, fraternitat o la mort.
Significa que França estava unida, i que cada ciutadà era llibre, igual que tots i s'ajudaven (fraternitat) i qui no estava d'acord mereixeria la mort.
1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?
Amb l'esperança de consolidar el seu lloc, Fouché li va suggerir a Bonaparte que la millor manera d'apaivagar les conspiracions seria transformar el consolat vitalici en un imperi hereditari, el qual, atès que tindria un hereu, trauria tota esperança de canviar el règim per assassinat. Bonaparte acull el suggeriment i en 28 de maig de 1804 es proclama l'imperi.
2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleònic.
Quins països n’eren dependents i controlats per França?
Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
3) Quins Estats independents de França van passar a ser aliats de
Napoleó?
Holanda,Itàlia,Etrúria,Nàpols,Ducat de Varsòvia,Baviera,Saxònia,Westfàlia,Wüttemberg,Dinamarca,Espanya ( fins al 1808 ), Imperi Otomà.
4) Quins van se els únics territoris no ocupats l’any 1811? On es
va produir la revolta popular més important contra Napoleó?
Els territoris russos.A Córdoba
1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després analitza
la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a
Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar
lloc.
en la primera imatge, els republicans destronaven als dèspotes (privilegiats) i en la segona, napoleó saqueja Roma i l'obra dels republicans no té validesa.
Això va provocar una reacció d'impotència irebuig per part del poble.
Napoleó va ser l'home que va voler imposar la llibertat a Europa però la seva
ambició el va convertir en un dèspota. El 1799, mitjançant un cop d'estat,
es va contituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol.
El 1804 es va fer proclamar emperador.
Gràcies a la seva capacitat militar, va formar un Imperi amb un sistema de govern
que fixava els èxits revolucionaris i integrava el sistema d'Antic Règim.
Per aconseguir els seus objectius, va establir un govern personal i
dictatorial. L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals
sorgides de la Revolució Francesa.
LA REPUBLICA BURGESA (1794-1799)
Una vegada desapreguda la possiblitat d'una revolució democràtica, la convenció
va ser dirigida moderada de La Plaine.
CONVENCIÓ TERMIDORIANA
Es van eliminar les mesures jacobines i van tornar a principis de 1791.
Mesures principals:
- Suspensió de la Constitució jacobina de 1793.
- Reestructuració de tribunals i comitès.
- Reestructuració de tribunals i comitès.
- Alliberament dels empresonats.
- Restitució dels béns als condemants.
etc....
Els problemes de la convenció van ser el Brot popular i el Cop dels reialistes.
NOVA CONSTITUCIÓ (1795)
tractava l'abolició del sufragi universal, la restauració de la llibertat
economica i del dret a la propietat.
També la divisió de poders, i que el poder executiu es quedès en mans d'un
directori.
La constitució va ser aprovada i la convenció es va dissoldre per donar pas
a un nou regim polític: El Directori.
El directori va afrontar els problemes economics i
politics.
El 9 de Novembre de 1799,Napoleó Bonarparte va donar un cop
d'estat... La República burgesa s'havia acabat i donava pas a una
dictadura militar.
Una vegada desapreguda la possiblitat d'una revolució democràtica, la convenció
va ser dirigida moderada de La Plaine.
CONVENCIÓ TERMIDORIANA
Es van eliminar les mesures jacobines i van tornar a principis de 1791.
Mesures principals:
- Suspensió de la Constitució jacobina de 1793.
- Reestructuració de tribunals i comitès.
- Reestructuració de tribunals i comitès.
- Alliberament dels empresonats.
- Restitució dels béns als condemants.
etc....
Els problemes de la convenció van ser el Brot popular i el Cop dels reialistes.
NOVA CONSTITUCIÓ (1795)
tractava l'abolició del sufragi universal, la restauració de la llibertat
economica i del dret a la propietat.
També la divisió de poders, i que el poder executiu es quedès en mans d'un
directori.
La constitució va ser aprovada i la convenció es va dissoldre per donar pas
a un nou regim polític: El Directori.
El directori va afrontar els problemes economics i
politics.
El 9 de Novembre de 1799,Napoleó Bonarparte va donar un cop
d'estat... La República burgesa s'havia acabat i donava pas a una
dictadura militar.
LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ (1792-1794)
la convenció va ser la nova assamblea republicana triada per sufragi
universal i hi va haver un enfrontament
entre els dos grups republicans: els jacobins i els girondins.
La Plaine (grup de centre) va recolzar els girondins adoptant
l'abolició de la
monarquia i la proclamació de la republica.
Durant l'hivern de 1793 els jacobins alerten el poble dels perills de França, i,
davant d'aquest panorama van aconseguir el suport de La Plaine
i aconseguí el poder. La revolució va entrar en la seva etapa más radical.
JACOBINS AL PODER: LA REPUBLICA DEMOCRÀTICA I EL TERROR
La convenció jacobina va desenvolupar els principis de democràcia social:
- sobirania popular
- sufragi universal
- eliminació absoluta de la feudalitat
- proclamació del dret a l'existència.
CONSTITUCIÓ DE 1793
La constitució de 1793 era el simbol de l'aliança,
del reconeixement del sufragi universal, i
del dret a la igualtat.
Peró les circumstàncies de la guerra van fer que
la constitució no s'arribés a aplicar mai,
i es va organitzar un govern revolucionari que es va
estructurar en dos organismes.
LA CAIGUDA DELS JACOBINS:
a la primavera de 1794 la repùblica estava salvada
però els jacobins estaven dividits.
Robespierre i 98 dels seus seguidors
foren detinguts i decapitats per la gent que no estava d'acord
amb totes les mesures preses per Robespierre.
la convenció va ser la nova assamblea republicana triada per sufragi
universal i hi va haver un enfrontament
entre els dos grups republicans: els jacobins i els girondins.
La Plaine (grup de centre) va recolzar els girondins adoptant
l'abolició de la
monarquia i la proclamació de la republica.
Durant l'hivern de 1793 els jacobins alerten el poble dels perills de França, i,
davant d'aquest panorama van aconseguir el suport de La Plaine
i aconseguí el poder. La revolució va entrar en la seva etapa más radical.
JACOBINS AL PODER: LA REPUBLICA DEMOCRÀTICA I EL TERROR
La convenció jacobina va desenvolupar els principis de democràcia social:
- sobirania popular
- sufragi universal
- eliminació absoluta de la feudalitat
- proclamació del dret a l'existència.
CONSTITUCIÓ DE 1793
La constitució de 1793 era el simbol de l'aliança,
del reconeixement del sufragi universal, i
del dret a la igualtat.
Peró les circumstàncies de la guerra van fer que
la constitució no s'arribés a aplicar mai,
i es va organitzar un govern revolucionari que es va
estructurar en dos organismes.
LA CAIGUDA DELS JACOBINS:
a la primavera de 1794 la repùblica estava salvada
però els jacobins estaven dividits.
Robespierre i 98 dels seus seguidors
foren detinguts i decapitats per la gent que no estava d'acord
amb totes les mesures preses per Robespierre.
.JPG)
La Revolució Francesa s'inicia a França l'any 1789. Constitueix a Europa el primer esglaó d'una cadena revolucionària que transformarà, durant el segle XIX, les seves bases socials i polítiques, enderrocarà l'Antic Règim i inaugurarà el sistema lliberal.
Les principals causes de la Revolució Francesa són les següents:
- Les contradiccions socials
De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.
- La crisi de l'estat
França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.
- Les noves ideologies
la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.
Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...
